Dia 9 i 10. JODHPUR: EL FORT INFRANQUEJABLE (7 i 8 de gener de 2015)

Blogger: Núria

Avui al matí deixem Jaisalmer. Pròxima parada: Jodhpur, ciutat fundada per Jodha. També existeix Jaipur, fundada per Jaia. I Udaipur. Confon una mica, oi?

Avui també és un dia de molta carretera, però abans d’arribar a Jodhpur fem dues parades: la primera, a un temple hindú a Ossian. 

I la segona parada, ja a portes de la ciutat, als jardins de Mandore.

El que més ens sorprèn del jardins –i que no sembla estranyar-li a cap persona local- és que a més de les típiques vaques, els omnipresents gossos i els esquirols, els jardins estan plens... de monos! Desenes, centenars de monos!

Per més que quasi tots intentem fer-nos els valents (menys l’Estrella, que és més honesta i reconeix sense problemes que té por de passar entre dues fileres de monos, envoltats al seu temps d’altres monos que no paren de moure’s, saltar i enfilar-se als arbres) a tots ens fa força respecte. Seran aquests els monos que ataquen a les persones? Els senyors que juguen a cartes estan molt tranquils. I la família que passeja amb nens també... mmmm...

A les quatre de la tarda, arribem a l’hotel. És un bon hotel, amb jardí i piscina, excel·lent servei, esmorzar buffet amb una vintena de plats, servei de spa i massatges... Però com que hem estat allotjats durant una setmana a hotels tan, però taaaaan luxosos, que ens sembla... ens sembla poc. Que fàcil que és acostumar-se al luxe, oi? Això ens fa reflexionar sobre les enormes diferències socials entre les persones a l’Índia i com tothom sembla acceptar la situació. I també sobre com els majaràs han viscut durant segles rodejats de servents amb feines tan específiques com col·locar pètals frescos de roses als passadissos per perfumar l’ambient.

Aquest vespre fem una volta al bazar de Jodhpur, pels voltants de la torre del rellotge. És una ciutat molt més grans que les últimes que hem visitat: hi ha uns 850 000 habitants. I es nota. Hi ha molta pol·lució i això no para de fer esternudar a la Núria i a tots ens irrita el coll. Ens perdem per carrers i carrerons durant un parell d’hores abans d’anar a sopar.

El 8 de gener ens aixequem a punt per recórrer forces punts turístics de la ciutat.

Comencem pel Jaswant Thada, un conjunt de mausoleus de les famílies reials. Els més impressionant són les seves vistes: a l’esquerra i sobre un cim, el Palau de Ummaid Bhawan, on  hi viu l’actual majarà; a la dreta i sobre un cingle de roques, el Fort de Mehrangarh; i al bell mig, com en una petita vall, la immensa ciutat de Jodhpur, bulliciosa i al ritme de clàxons que s’escolten des d’aquí.

Continuem pel fort. Fins ara, és el lloc més sorprenent i increïble que hem visitat. Mehrangarh és la fortalesa més gran del Rajastan i està sobre un turó, rodejada de muralles i de set portes (sense contar les muralles de la ciutat) i durant els seus cinc segles d’història mai no ha sigut profanat. Cap enemic, ni del veí regne d’Udaipur, ni els mongols, van aconseguir vulnerar la seguretat del fort. El Palau que hi ha dins, i que ara ja no està habitat, és preciós.

Durant la visita, ens conviden a una mini sessió de meditació on un virtuós músic de la cort de l’actual Majarà. Fins i tot en Pere es relaxa i s’emociona. Ell ens ho nega, però tots l’hem vist entrar en relaxació i deixar-se envair per l’espiritualitat india.

El Marajà i la seva família viuen al Palau Ummaid Bhawan que, encara que té 380 habitacions, és “modest” comparat amb Mehrangarh. En una audioguia podem sentir a dir a l’actual Majarani (la reina) com la família reial s’ha hagut d’adaptar als nous temps: “Ja no podem tenir tants servents ni viure com abans”, diu. El Majarà, que va assumir el poder amb quatre anyets, és un excel·lent home de negocis i compte amb un equip de relacions públiques espectacular (a tot arreu hi ha fotos de la seva obra social i relacions internacionals amb grans personalitats).

Però no ens acabem de creure aquests “senzillesa” que afirmen dels nous temps. Al seu Palau (que té una secció habilitada com a hotel de luxe), cada vegada que arriba un convidat redoblen els tambors i sonen les trompetes. En serio!